etapa agrària T.6 Europa a l'Edat Moderna nivell general (2on d'ESO)     Avaluació inicial Europa a l'Edat Moderna La situació socio-econòmica La situació política La cultura Exercici de repàs

Avaluació Inicial

1. Defineix :

• privilegi
• Parlament
• ideologia
• colonialisme
• Antic Règim
• conquerir
• colonitzar
• metròpoli

2. Selecciona el número que correspon a les idees sobre la  Edat Moderna europea que creguis siguin veritat:

1. L'Edat Moderna és una època de transició entre el feudalisme i el capitalisme
2. L'Edat Moderna presenta pocs canvis socials i econòmics amb relació a la Baixa Edat Mitjana
   
3. Les colonitzacions sempre han estat molt beneficioses per als pobles colonitzadors.
   
4. L'economia de l'Edat Moderna europea és industrial
5. Aquesta etapa també es coneix amb el nom d'Antic Règim
   
6. La majoria de la població europea està formada pels camperols
7. L'existència de les Corts o Parlament indica que ja hi ha democràcia.
   
8. La classe dominant continuen sent els terratinents.
   
9. La societat europea és estamental
   
10. La civilització europea inicia el domini del món amb la creació dels  Imperis  colonials.
11. L'Edat Moderna és una època revolucionària perquè tot canvia en relació a l'Edat Mitjana.
12. Portugal i Castella varen ser les 1res potències europees que van tenir un Imperi  colonial.
    
13. El colonialisme permet el desenvolupament del comerç europeu
    
14. L'economia de l'Edat Moderna deixa de ser agrària ja que es desenvolupa el  comerç
15. La societat europea deixa de ser estamental perquè és possible la mobilitat social
    
16. En tots els Estats europeus hi havia persecució religiosa contra l'heretgia.
17. Al 1453 els turcs van conqueir Constantinopla i van interrompre la ruta de les espècies
    
18. A començaments del segle XV els europeus no sabien que existia Amèrica, ni Oceanía ni gran part d'Àfrica.
19. Hi havia tribunals de la Inquisició a tota l'Europa catòlica
20. Fins al segle XV tots els científics creien que la Terra  estava  situada  al centre de l'Univers i tots els astres giraven al seu entorn

     

Europa a l'Edat Moderna

6. Llegiu el text següent i copieu a la llibreta les idees fonamentals. Després d'haver llegit el material d'ampliació, podeu observar la taula i respondre les qüestions.

                                                                       Els mecanismes demogràfics

            En las sociedades preindustriales el número de habitantes venía determinado por su capacidad para producir alimentos. Cuando una breve fase de euforia daba lugar a un aumento de población por encima de las cifras normales, se desencadenaba la secuencia de hambre y epidemia para causar una mortalidad extraordinaria y volver a reajustarla.(...)  Los dos principales mecanismos de ajuste de la población en la era preindustrial eran los siguientes: a) cuando la población aumenta hay que roturar nuevas tierras para alimentar a las nuevas bocas, esta ampliación del cultivo significa que hay que utilizar tierras de inferior calidad, puesto que se supone que las mejores son las que han roturado en primer lugar; sembrar estas tierras marginales es aumentar el riesgo de que cualquier circunstancia adversa -y ante todo una metereología desfavorable- arruine las cosechas, con lo que aumenta paralelamente el peligro de que, perdida parte de la cosecha, se desencadene la sucesión de hambre y epidemia que conduce a una mayor mortalidad y a disminuir la población a un nivel que permita prescindir de las peligrosas tierras marginales. b) Existe un segundo circuito que contribuye a producir los mismos efectos de regulación al actuar sobre lanatalidad: si la población aumenta sin un incremento paralelo delos recursos disponibles, los ingresos medios que obtenga cada habitante disminuirán. Esta reducción de recursos desanima a las parejas que van a contraer matrimonio y las hace retrasar la fecha en que lo harán. Cuánto más tarden en casarse menos hijos tendrán lo que ocasionará un descenso de la natalidad y contribuirá a limitar de nuevo la población.

                                                                                                   JOSEP FONTANA: LA HISTORIA 

Població dels principals Estats europeus (1600-1700):

	1600	1700
França	18.000.000	19.000.000
Espanya	8.000.000	6.000.000
Anglaterra	4.500.000	5.500.000
Províncies Unides	1.300.000	1.600.000
Suècia	1.000.000	1.400.000
Sacre Imperi	18.000.000	10.000.000
Itàlia	12.000.000	11.500.000
Rússia	11.000.000	12.000.000

Qüestions:

1. Quan i on situeu la informació que proporciona la taula?
2. Descriviu la taula.
3. Els historiadors parlen de la crisi demogràfica d'aquesta època. Però, la crisi demogràfica va afectar tots els països d’igual manera?. Raoneu la resposta.
4. Expliqueu les possibles causes demogràfiques i econòmiques de la crisi demogràfica.
5. A França, Anglaterra i els Països Baixos el nombre d'habitants va continuar creixent encara que a un ritme molt més lent que al segle XVI. Per què?
6. Quins altres factors podien haver influït en l'augment de la mortalitat?

7. Expliqueu què és una crisi de subistència (com es produïa, a quina època històrica correspon, quines conseqüències comportava)

8. Confeccioneu un gràfic lineal amb les dades següents sobre la regió francesa de Meulan. Després responeu les qüestions:

               Qüestions sobre el gràfic que heu fet:

1. De què tracta?
2. On i quan el situeu?
3. A quina època històrica correspon?
4. A quin Estat pertanyia aquest territori en l'època del document?
5. Quina evolució heu observat en aquests sis anys sobre les sèries de dades?
6. Analitzeu l'evolució de les defuncions (causes i conseqüències).
7. Aquest gràfic és representatiu de l'època a què pertany?. Raoneu la resposta.
8. Com evoluciona la població als segles XVI, XVII i XVIII?
9. Expliqueu les caracteristiques demogràfiques de l'edat moderna europea.
10. Com va evolucionar la població europea al llarg de l'Edat Moderna?
11. Explica les conseqüències econòmiques d'un augment de població a llarg termini en aquesta època.

9. Llegiu  el text següent i responeu les qüestions:        Podemos decir que en general la industria doméstica nació por distintos caminos. El primero, por medio de los comerciantes, quienes, para buscar trabajo más barato y para actuar sin las limitaciones de los gremios urbanos, utilizaban mano de obra rural, adelantando ellos mismos las primeras materias, e incluso las herramientas de trabajo con las que se fabricaban unos tejidos que más tarde ellos vendían. El segundo camino era que unos propietarios rurales o unos artesanos organizaban en el campo, con mano de obra dependiente, el mismo proceso productivo. (...).    Aracil i Garcia Bonafe: Lecturas de Historia económica de España                                                                                carnicera

1. Indiqueu quin  tipus de font representa aquest document
2. On i quan el situeu?
   
3. A quina època histórica?
4. Al llarg de l'Edat Moderna va sorgir un nou sistema industrial (domiciliari o indústria domèstica), comenta les diferències amb el sistema gremial.
5. Què tenen en comú?
6. Completeu la taula següent sobre la indústria gremial:
   

   Lloc de producció	Taller, a la ciutat
   Mà d’obra
   Font d’energia	humana
   Matèries primeres
   Utensilis	Senzills i manuals (encara que hi hagi màquines)
   Relacions socials de producció	Mestre: propietari, dirigeix (seguint els acords gremials)  i fa manufactures. Oficials: fan manufactures i cobren un sou Aprenents: ajuden en la confecció de les manufactures mentre aprenen l’ofici
   Tipus de producció
   Destí de la producció
   Objectius	Viure de la seva feina, estar orgullós del producte
   Principal sector industrial

   
   
7. Completeu la taula següent sobre el funcionament de la indústria manufacturera als inicis del segle XVIII:

Lloc de producció
Mà d’obra	Assalariada
Font d’energia
Matèries primeres	Naturals (de l’entorn)
Utensilis
Relacions socials de producció	Fabricant: propietari, dirigeix (seguint la seva iniciativa)  però no  fa manufactures. Traballadors:
Tipus de producció
Destí de la producció	Venda (sense estar segura)
Objectius
Principal sector industrial	Indústria tèxtil, cotonera

                 8. Llegiu  el text següent i responeu les qüestions:

Qüestions sobre el text anterior:

1. Sitúa el text en el temps. Raona la resposta.
2. A quins grups socials es refereix l'autor amb les "clases privilegiadas"?
3. Explica en què consisteixen les transformacions econòmiques del final del primer paràgraf.
   
4. Amb el desenvolupament econòmic de l'Edat Moderna la terra ja no és la única font de riquesa:
       a) Quines conseqüències tindrá aquest fet a nivell social?
       b) i a nivell polític?
5. Explica les característiques del comerç colonial.
6. Què eren les Companyies Privilegiades de Comerç?.
7. Quins sistemes de transport s'utilitzaven en l'Edat Moderna?
8. Observa el dibuix que hi ha a continuació i descriu-lo.
   
   

           9. Llegiu els següents apunts corresponents al desenvolupament del comerç colonial i feu un quadre sinòptic del text:

L’augment de l’oferta i de la demanda (més població a Europa, enriquiment de la burgesia), de la circulació monetària (arribada d’or i, especialment, plata d’Amèrica) i les innovacions financeres (xecs, lletres de canvi, banca) van contribuir a l’augment de l’intercanvi de mercaderies. El comerç que va conèixer un gran desenvolupament va ser el comerç colonial que, a més de tots els factors favorables citats anteriorment, rep l’ajuda i la protecció de l’Estat en forma de Companyies Colonials de comerç que tenen determinats privilegis o del denominat Pacte Colonial. Aquest comerç colonial exigia grans inversions de capital, però produïa grans beneficis. Part d’aquests beneficis eren invertits en préstecs a l’Estat amb la qual cosa el comerç colonial (l’alta burgesia) i l’Estat (la monarquia) tenien interessos en comú.

En acabar, podeu veure un model de quadre sinòptic del text.

 

          10. Llegiu  el text següent i responeu les qüestions:                                

              El comercio y el Estado se socorrían mutuamente, el comerciante como prestamista y abastecedor de los servicios públicos, del ejército sobre todo; el segundo por los privilegios, las primas y los monopolios que concedía; además, el soberano favorecía el comercio y a las manufacturas por el interés del fisco y para proteger las reservas monetarias del país: el mercantilismo y la explotación colonial, erigidos en sistemas, protegían al comerciante. Este último no tenía, pues, razones para subvertir la estructura política y social; se podía preveer que había de tomar partido a favor del poder real si éste se veía amenazado. Por otra parte, esta simbiosis irritaba a los productores que, al iniciarse el capitalismo, no disfrutaban de las mismas ventajas que el comerciante privilegiado y se veían reducidos a sus propios medios.
               (...) El comerciante crea la manufactura y sus intereses concuerdan con los del Estado, y también con los de los grandes terratenientes que se dedican a concentrar parcelas y a eliminar colonos para transformar la agricultura. Siguiendo su ejemplo, los campesinos que se han hecho con algunos ahorros y los artesanos que han tomado parte en la acumulación primitiva del capital se dedican también a crear una explotación agrícola innovadora o una manufactura. Como el Estado no se preocupa para nada de ellos, envidian al comerciante tanto como a la aristocracia, desean participar en el gobierno para suprimir los privilegios y monopolios, para llegar a obtener pedidos del Estado.
                                                                  V.Vives: Historia General Moderna

Qüestionari:

1. Segons el que has llegit, quins són les activitats econòmiques que es veuen protegides per l'Estat? (concreta el màxim que puguis al respondre).
   
2. Indica les causes, segons l'autor, per les quals l'Estat protegeix els sectors que abans has indicat.
   
3. A què es refereix l'autor quan parla de "transformar la agricultura"?, o de "crear una explotación agrícola innovadora"?.
   
4. Característiques del comerç i de l'indústria que tenen la protecció de l'Estat.
   
5. Indica quins són els grups socials que es beneficien de la protecció de l'Estat.
   
6. Situa el text en l'espai (concreta el màxim que puguis). Raons en què et bases.
   
7. Qualifica el tipus d'Estat a què es fa referència en el text. Raona la resposta.
   
8. Estableix l'autor alguna repercusió política dels fets econòmics que analitza?.
   

11. Llegiu  el text següent i responeu les qüestions:               De las enfermedades exportadas a América, la primera y la que causó más estragos fue la viruela que llegó a la isla La Española en 1518, en un barco portugués de esclavos, probablemente en forma de fiebre porcina infectando a los animales del barco.             (...) Esta enfermedad epidémica, de causa y tratamiento desconocidos, fue un poderoso e involuntario aliado de los conquistadores, ya que produjo el exterminio de tribus enteras. Hubo una gran epidemia en 1521 entre aztecas y mayas cuando los hombres que acudieron en ayuda de Hernán Cortés iniciaron la conquista del imperio. En 1525, Pizarro la extendió por el territorio inca y 30 años después llegó a Rio de la Plata y a Brasil (...). Cuando los españoles arribaron a Méjico, el territorio contaba con unos 18 millones de habitantes, y en 1600 quedaban sólo algo más de un millón.                             La Vanguardia, viernes 9 de octubre de 1992 Indiqueu quin  tipus de font representa aquest document. On i quan el situeu? A quina época histórica? De què tracta (quin títol el posaries?) Defineix: colònia metrópoli esclau

     6. Quins eren els territoris desconeguts pels europeus als inicis del segle XV?
     7. Què era la ruta de les espècies? (Podeu consultar el mapa  de la web ruta-de-las-especias   
       httpblogs.ua.esrutascomercialesmodernasfiles201101Intercambio-de-materiales-en-Europa.jpg)
     8. Expliqueu els motius (econòmics, polítics, científics...) que van afavorir els descobriments.
     9. a) Quin era l'objectiu fonamental de les expedicions portugueses?
         b) Quina ruta van seguir per aconseguir-lo?
    10. El projecte de Colom contenia algun error. Comenta-ho.
    11. a) Amb quin nom es coneixia  a Castella les noves terres conquerides a Ultramar?
          b) Per què va rebre finalment el nom d'Amèrica?
    12. Per què fa ser relativament fàcil la victòria militar sobre l'imperi inca i l'asteca?
    13. Feu un mapa de l'imperi colonial espanyol al final del segle XVI.
    14. Quina és la idea principal del text?.
    15. Quines conseqüències demogràfiques va tenir l'arrivada dels colonitzadors europeus a Amèrica?.
    16. Comenta altres conseqüències (socials, polítiques, culturals) que la colonització europea va suposar  pels 
           indígenes americans.
    17. Consulteu el mapa anterior ¿què representa el color gris? ¿Sempre hauria tingut la mateixa superfície?
    18. Podriem establir diferències entre la colonització de la monarquia hispànica i la colonització de les altres
          potències imperialistes europees a Amèrica?
    19. Quines conseqüències va suposar la conquesta de colònies a Amèrica pels europeus?
    20. Quins nous conreus i espècies d'animals es van intercanviar entre Europa i Amèrica?
    21. Quines conseqüències va tenir l'esclavitut pel continent africà?.
    22.  És aquesta la primera vegada que sorgeixen imperis colonials?. Raona la resposta.

         12. Llegiu  el text següent i responeu les qüestions:    

                                                          Nobleza tradicional y nobleza nueva

   Burgueses son también los secretarios de Estado y cada día más los ministros, como Colbert y Luvois; y como burgueses se comportan después de recibir patentes de nobleza*. La aristocracia de sangre no reconoce en ellos "la calidad", les considera como "vil burguesía" y les trata con altivez y menosprecio. En los Estados Generales Franceses de 1614, habiendo manifestado el lugarteniente civil Henri de Mesmes que los Tres Estados eran tres hermanos hijos de una madre común, Francia, los nobles declararon que no querían que los hijos de los zapateros y remendones les llamasen hermanos y que había tanta diferencia entre ellos y nosotros como entre el amo y el criado.
                                                                         Crouzet: Historia general de las civilizaciones

                                                *NOTA: títols nobiliaris

1. Defineix mobilitat social.
2. A quins es refereix l'autor amb "nobleza tradicional" i amb "nobleza nueva"
3. Resumeix el text.
   
4. Explica a qui i per què interessava rebre "patentes de nobleza"
   
5. Què vol dir l'autor amb aquesta idea?:"como burgueses se comportan después de recibir patentes de nobleza".
6. A quin grup social debia pertanyer Henri de Mesmes?. I a quin estament?
   
7. Quin tipus d'arguments utilitza Henri de Mesmes, és  a dir,  a quin tipus de sentiments fa referència quan diu  "hermanos hijos de una madre común, Francia".
   
8. ¿Quina és la idea central del text?
9. Quin tipus de societat representa el text?. Raona la resposta.
10. Quines diferències hi ha respecte a la societat medieval?

           13. Llegiu  el text següent i responeu les qüestions: 

                                                            Rebelión de los campesinos de Angulema

Monseñor, desde hace dos meses los campesinos y lugareños de los señoríos de Berbozieux,  Chalais, Blanzac y otros se han sublevado, pero habían sido en cierta forma calmados por el cuidado y buen orden de que había hecho gala el señor Soubran (...). Los habitantes del señorío de Blanzac se habrían sublevado de nuevo en un total de cuatro mil armados con arcabuces y picas y distribuidos en doce o quince compañías guiadas por sus curas, todos los cuales marchando ordenadamente al son de algunos violines y a falta tambores, se habrían dirigido a la ciudad de Blanzac donde se desarrollaba la fiesta, con un clamor y amenazas confusas contra la vida de todos los consumeros -entendiendo por esta palabra a todos los recaudadores de los derechos de su Majestad-, con la intención de llegar  hasta la villa de París. La rabia popular era tan grande, que todo lo que procedía del Consejo les irritaba y se gritaba que al Rey sólo le importaba las pérdidas de los granjeros o recaudadores de impuestos, pero no las miserias del pueblo.
Dado que se me ha dado informar de las rebeliones y emociones populares, ningún oficial de los señoríos se atreve a venir a declarar ante mí por miedo a ofender a esos furiosos, ni incluso ningún habitante de la dicha villa de Angulema, para no exponer en absoluto sus casas de campo a los incendios y pillerías.
                                                                                      La Fosse, Angulema, 9 de Junio de 1636

Qüestionari:

1. Indiqueu quin  tipus de font representa aquest document.
2. On i quan el situeu?
   
3. A quina època històrica?
4. Feu un resum del text.
5. Qui és l'autor? . A qui es dirigeix?
6. Què era un "señorío"?
7. Explica en què consistia el règim senyorial
8. Comenteu les causes que determinen la rebel.lió dels camperols.
   
9. Quines implicacions polítiques tenen aquests fets?
   
10. Estem davant un moviment revolucionari?. Raoneu la resposta.
11. Recordes algun altre moviment camperol de les mateixes característiques?. Comenta esquemàticament el que recordis (cronologia, espai, causes, accions, conseqüències)
12. Una rebel.lió pagesa és un fet social o polític?. Raona la resposta.

             14. Llegiu  el text següent sobre el paper de la dona a l'Edat Moderna i responeu les qüestions: 

                     En la Edad Moderna, todos los grandes estados siguen un modelo patriarcal que restringe a la mujer a un papel subordinado, aunque existen excepciones de mujeres con un pequeño papel intelectual, sobre todo en el siglo XVII. Existían algunas damas cultas que sabían leer y escribir, y que asistían a academias literarias y a salones nobiliarios, siempre ante la mirada satírica de algunos autores masculinos. Diversos teólogos, además, habían construido una imagen diabólica de la mujer por su papel bíblico: la pérdida del Paraíso. Destacamos las palabras de Santo Tomás de Aquino: "No se ha de desconfiar menos de las que son menos virtuosas, porque cuanto mayor es la virtud, tanto mayor es la inclinación, y bajo en encanto de su palabra se esconde el virus de la mayor lascivia". Los moralistas reconocían a la mujer como ser poco fiable, astuta e incluso malvada. Sí hubo algunos humanistas que defendían la igualdad, seguía destacando la división de géneros en la sociedad y en la familia. Procederemos a analizar ahora la posición de la mujer y sus ocupaciones según el nivel económico y social:
                     En todos los grupos, los padres decidían el casamiento de las jóvenes tras largas negociaciones sobre la dote. En la nobleza y la aristocracia, el matrimonio era además un instrumento de la diplomacia para sellar alianzas políticas, resolver conflictos y asegurar la paz. En la nobleza y la alta burguesía, las mujeres nobles aprendían la doctrina cristiana, a leer y a escribir, costura y a veces, música. La educación se desarrollaba bien en casa, con sus madres o con profesores particulares, o bien en conventos. Las amas de casa supervisaban la educación de sus hijos y dirigían a sus sirvientes.
                    Las mujeres no podían formar parte de los ejércitos, ni podían ser notarias, ni escribanas, como tampoco podían ocupar cargos de representación en los parlamentos locales. Únicamente podían participar en la supervisión de algunos hospitales. A lo largo de los siglos XVI y XVII, la mujer fue excluida de ciertas profesiones por los gremios. Se consideraba el trabajo femenino deshonesto e infamante. Las mujeres campesinas y de clases bajas siguieron trabajando no obstante y compaginaban las tareas agrícolas con las de la casa o con la artesanía rural, la carda o el hilado de la lana, etc. También podían dedicarse al pequeño comercio de alimentos o al servicio doméstico (sirvientas, nodrizas, comadronas, etc.).
                     Tanto en las clases altas como en las bajas, la mujer destacaba por su papel de madre. La maternidad era su profesión e identidad. Las mujeres pobres daban a luz cada 24 ó 30 meses. Las mujeres ricas tenían más hijos que las pobres. La necesidad de asegurar la descendencia, para garantizar una transmisión efectiva de la riqueza, las forzaba a ser fértiles. Siguiendo con las mujeres de las clases altas, existía una negativa generalizada a amamantar a los hijos, por lo que tenían sus propias amas de cría, que podían ser campesinas que habían perdido a sus hijos o ya los habían destetado y que necesitaban algún salario extra.
                     Por último, añadimos la creciente importancia que hubo en la época por la belleza, signo de distinción y de virtud. Durante el Renacimiento se desarrolló el interés por la belleza, el amor y el desnudo. La belleza fue considerada un signo visible de la bondad interior y de una condición social noble. El ideal de la belleza femenina en el Renacimiento es la mujer de tez pálida, cabello rubio y rizado, caderas anchas y cintura y pecho pequeño.

                                           font:  http://www.estoeshispania.com/2009/06/las-mujeres-en-la-edad-moderna.html

1. Definiu societat patriarcal
2. Feu un resum del text.

•Estudia en el llibre el sistema polític a l'Edat Moderna.Si vols un resum de la informació fonamental pots consultar els apunts del nivell de reforç. Si vols ampliar la informació, pots consultar els apunts del material d'ampliació. •Exercicis: Feu un esquema de les bases del  poder polític de l'absolutisme. La burgesia del segle XVI era absolutista?. Per què? Hi havia oposició interna al règim absolutista?.Expliqueu les raons. Quin país va dominar l'Europa del segle XVI?. I la del segle XVII? Completeu la taula següent sobre les institucions polítiques de la MONARQUIA ABSOLUTA Institucions membres mecanisme d’accès funcions Monarquia rei herència poder executiu, legislatiu i judicial Govern       Parlament diputats     Tribunals   designació reial jutjar segons la llei

      6. Llegiu  el text següent i responeu les qüestions: 

La Asamblea de los Estados no se reunía en forma continua sino cuando los príncipes la convocaban con el fin de tratar ciertos asuntos trascendentales para el país, como ser la creación de impuestos o de leyes. Estas asambleas tuvieron diferentes nombres según las regiones de Europa: Dietas en Alemania, Cortes en España, Parlamentos en Inglaterra, Estados Generales en Francia.

1. Quan van sorgir els Parlaments?
2. Explica quina funció tenien en l'Edat Moderna els Estats Generals a França i les Dietes en Alemanya i per què era així.
3. Quins grups socials els integraven?
4. A quins estaments pertanyien?

      7. Llegiu  el text següent i responeu les qüestions: 

El rey Francisco I de Francia, ante la oposición del Parlamento a aceptar el concordato firmado con el Papa, indicó: "Que él era tan rey como sus antecesores, y que si ellos habían hecho y establecido un Parlamento, él podía deshacerlo e instituir otro, que él era su señor, al que le debían obediencia".

                                            Según los registros del Parlamento, citados en Journal de Barillon

1. Indiqueu quin  tipus de font representa aquest document.
2. On i quan el situeu?
   
3. A quina època histórica?
4. A quins estaments pertanyien els membres del Parlament?.
5. Per què ocupaven aquest càrrec?
6. Quina és la intenció de l'autor?
7. Quin tipus de sistema polític representa aquest document?.
   
   

      8. Llegiu  el text següent i responeu les qüestions: 

1. És il.legal el pretés poder de l'autoritat reial de suspendre lleis (...) sense el consentiment del Parlament.
4. És il.legal el cobrament de diners per la corona (...) sense el consentiment del Parlament.
8. Les eleccions del membres del Parlament han de ser lliures.
13. Per posar remei a tots els perjudicis i per l'esmena, afermament i observación de les lleis, el Parlament haurà de
      reunir-se amb freqüència.

                                                                                    Declaració de drets del Parlament d'Anglaterra (1689)

1. Indiqueu quin  tipus de font representa aquest document.
2. On i quan el situeu?
   
3. A quina època histórica?
4. A qui correspon l'autoria del document?
5. Què significa el primer article?.
6. Quin sistema polític hi havia a Anglaterra abans de 1689?
7. A quins estaments pertanyien els membres del Parlament?.
8. a) Per què ocupaven aquest càrrec?.
   b) Hi ha algun article de la declaració que fa referència al sistema d'elecció dels diputats?.
   c) Quins sistemes electorals coneixes?
9. a) Qui i quan es convocava el Parlament abans de 1689?
   b) Hi ha algun article de la declaració que fa referència a quan s'ha de reunir el Parlament?.
   c) Qui penses que l'hauria de convocar segons aquesta declaració? ( en el fragment que comentem 
        no hi ha l'article a què fa referència)
10. Creus que aquest document està d'acord amb el sistema polític que hi havia a Anglaterra o és contrari?. Raona la resposta.
11. Quina és la intencionalitat del document?
12. Aquest document va ser aprovat i va aplicar-se. Quins poders adquireix el Parlament segons aquesta declaració?
13. Quines característiques tindria el sistema polític que correspon a la declaració?
    
14. Com es diu un moviment polític que té l'objectiu de canviar una estructura històrica?
15. En el cas d'aquest document, selecciona quin o quins grups devien dirigir aquest moviment polític: (Raona per què has escollit un determinat grup social).
    • la noblesa tradicional
      
    • la noblesa cortesana
      
    • la nova noblesa
      
    • l'alta burgesia
      
    • la petita burgesia
      
    • el clergat
      
    • la pagesia
      
    • els artesans
16. Plantejat, a nivell de hipòtesi, les causes que haurien portat a aquests grups socials a canviar el sistema polític a Anglaterra.

 

            9. Analitzeu les estructures de l'Europa Oriental.

Qüestions sobre el text d'Erasmo de Rotterdam

1.  Indiqueu el tipus de font.
2. Situeu-lo en l'espai, el temps i l'època històrica.
3. Busqueu informació sobre l'autor i feu un breu resum.
4. Quina és la idea fonamental del document?.
5. Quina mentalitat demostra tenir Erasmus?
6. Podria haver oposició a aquesta idea?. Per part de qui?.

          4. Llegiu  el text següent i responeu les qüestions:

        (...) "Pero Dios ha permitido castigar las mentiras con que se sostiene el culto de las reliquias. La cabeza de Santa Ana está en Düren (Alemania). Pero también está en Lyon de Francia. Claro está que lo uno y lo otro es mentira si no quieren decir que Nuestra Señora tuvo dos madres o Santa Ana dos cabezas (...) Pues de esta manera hallareis infinitas reliquias por el mundo y se perdería muy poco en el que no las hubiese. El prepucio de Nuestro Señor yo lo he visto en Roma y en Burgos, y la cabeza de San Juan Bautista en Roma y en Amiens de Francia. Dientes que mudaba Nuestro Señor cuando era niño pasan de 500 los que hoy se muestran solamente en Francia.(...). El otro día en un monasterio muy antiguo me mostraron la tabla de las reliquias que tenían y vi entre otras cosas que decía: "un pedazo del torrente de Cedrón" Si os quisiese decir otras cosas más ridículas e impías que suelen decir que tienen, como el ala del Angel San Gabriel, las plumas del Espíritu Santo, el jubón de la Trinidad...sería para haceros morir de risa"

                                                                                                                             Bataillon: Erasmo y España

Qüestions:

1. Situeu-lo en l'espai, el temps i l'època històrica.
2. Definiu reliquia
3. A qui es refereix l'autor amb:" Nuestra Señora" i "Nuestro Señor" ?
4. Busqueu informació sobre Santa Ana, San Juan Bautista, el Angel San Gabriel, el Espíritu Santo i la Trinidad.
5. Quina és la idea fonamental del document?.
6. Què critica el document?
7. Amb quin moviment religiós pots relacionar-lo?. Comenta el que sàpiques.
8. Podria haver oposició a aquestes idees?. Per part de qui?. Raoneu la resposta.

             5.Llegiu  el text següent i responeu les qüestions: 

"Tengan sus hijos y hagan como puedan; si mueren, benditas sean, porque seguramente mueren en medio de una noble labor y de acuerdo a la voluntad de Dios... Así ven ustedes cómo son débiles y poco saludables las mujeres estériles; aquéllas bendecidas con muchos niños son más saludables, limpias y alegres. Pero si eventualmente se agotan y mueren, no importa. Que mueran dando a luz, que para eso están."
                                                                                                                    Martín Lutero

1. Indiqueu quin  tipus de font representa aquest document.
2. Situeu-lo en l'espai, el temps i l'època històrica.
3. Quina és la idea fonamental?.
4. Feu-ne un resum del que sabeu de l'autor.
5. A l'època de l'autor, predominava aquesta manera de pensar sobre la dona independentment de la confessió religiosa?. Per què creieu que era així?
6. Comenteu la repercusió política del luteranisme.

           6. Llegiu el següent fragment d'una obra de teatre de Berltoch Brecht:

 GALILEO GALILEI   

ESCENA PRIMERA

La acción se desarrolla, a principios del siglo XVII en el estudio de Galileo en Padua. Los personajes son Galileo y un criado, Andrés.

GALILEO  Durante dos mil años creyó la humanidad que el sol y todos los astros del cielo daban vueltas a su alrededor. El Papa, los cardenales, los príncipes los eruditos, capitanes, comerciantes, pescaderas y escolares creyeron estar sentados inmóviles en esa esfera de cristal. Pero ahora nosotros salimos de eso, Andrés, la tierra rueda alegremente alrededor del sol y las pescadoras, los comerciantes, los príncipes y los cardenales y hasta el mismo Papa ruedan con ella.

ANDRES        Sin embargo esta noche me di cuenta que si la tierra realmente se moviese me hubiera quedado toda la noche con la cabeza colgando para abajo. Y esto es una evidencia.
GALILEO        (Tomando una manzana de la mesa) Mira aquí tienes la tierra.
ANDRES°      No, no. No me venga siempre con esos ejemplos. Así gana siempre.
GALILEO        (Colocando la manzana en la mesa). Buenooooo,. Es que  no quieres comprender. Mi intención no es demostrar que yo he tenido razón hasta ahora, sino buscar si estoy verdaderamente en lo cierto. Por ello, antes de comenzar hemos de volver a poner todo en duda. Y no andaremos con botas de siete leguas, sino milímetro a milímetro. Lo que hoy encontremos mañana lo borraremos en la pizarra, y solo si volvemos a encontrar lo mismo lo anotaremos. Observaremos el sol con el propósito de demostrar la inmovilidad de la tierra, y cuando fracasemos en esa empresa es cuando comenzaremos a preguntarnos si no teníamos razón antes, cuando decíamos que la tierra se mueve.

 

ESCENA SEGUNDA
Se desarrolla en Florencia, hacia 1630. Personajes: un fundidor llamado Vanui y Galileo.

VANUI            Yo, en verdad, no sé mucho del movimiento de las estrellas, pero para mí usted es el hombre que lucha por la libertad de enseñar cosas nuevas. Los mismos círculos que le ocasionan dificultades a usted son los que no permiten a los médicos de Bolonia abrir cadáveres para su estudio.
GALILEO        Por lo que yo sé, nadie tiene la intención de hacerme daño alguno
VANUI            ¿No?
GALILEO:       No
VANUI.           Según mi opinión, en Venecia estaría usted más seguro. Menos sotanas. Desde allí se podría comenzar la lucha.
GALILEO.       Sandeces. El Gran Duque es mi alumno y, aparte de eso, el Papa mismo se negaría a cualquier intento de ponerme una soga al cuello.
VANUI            Me parece que usted no sabe diferenciar bien a sus amigos de sus enemigos

 

 

ESCENA TERCERA
Se desarrolla en Roma, en el Vaticano, en torno a la misma fecha. Intervienen el Papa Urbano VIII y el cardenal Inquisidor.
INQUISIDOR             Uno se podría preguntar ¿Por qué tanto interés repentino en una ciencia como la astronomía? ¿Acaso no es indiferente cómo giran esas esferas? Pero en toda Italia no hay nadie que no piense -por el mal ejemplo dado por este florentino- en esas cosas que determinadas escuelas consideran indiscutibles. ¿Qué pasaría si todos esos simples creyesen  solo en la propia razón que ese loco define como única instancia? Provoca a unos y corrompe a otros.
EL PAPA        Al fin y al cabo,  el hombre es el más grande físico de esta época y no un iluso cualquiera. Y tiene amigos.
INQUISIDOR    Prácticamente no se necesitaría hacer mucho con él. En seguida se doblará.

 

ESCENA CUARTA
En Roma, 9 el 22 de junio do 1633. Único personaje Galileo.

GALILEO        “Yo, Galileo Galilei, maestro en matemáticas y física en Florencia, abjuro solemnemente lo que he enseñado, que el sol es el centro del mundo y está inmóvil en su lugar, y que la tierra no es el centro y no está inmóvil. Yo abjuro, maldigo y abomino con honrado corazón y con fe no fingida todos estos errores y herejías, así como también todo otro error u opinión que no se oponga a la Santa Iglesia”
 (el texto entre comillas corresponde al texto íntegro de la abjuración).

Qüestions:

1. On i quan situeu el document?
2. A quina època històrica correspon?
3. a) Observa el mapa http://www.pais-global.com.ar/mapas/mapa31.htm i descriu-lo (explica quina informació et dóna)
   b) Què eren els Estats Pontificis?.
   c) Quina era la capital?
   d) Què és el Vaticà?.
4. Resumiu el text.
5. Busqueu informació sobre Galileo.
6. Què defensava Galileo en la primera escena?
7. Creus que era veritat?
8. Quin mètode utilitzava per demostrar la veracitat de la seva idea?.
9. En l'escena tercera hi surten dos personatges:
   a) Què era un  Inquisidor?
   b) Estaven en contra de Galileo?. Raona la resposta i comenta aquesta frase: ¿Qué pasaría si todos creyesen  solo en la propia razón?
10. Què significa: "Prácticamente no se necesitaría hacer mucho con él. En seguida se doblará".
11. Què afirma Galileo en la quarta escena?. Per què ho diu?.
12. Quina és la intenció de B. Brecht?

exercici de repàs sobre l'Edat Moderna

Qüestions generals sobre l'Edat Moderna:

1. Definir: revolució, colonialisme, absolutisme, mobilitat social
2. Explica les causes i les conseqüències de l'augment demogràfic del s. XVI.
3. En l'Edat Moderna, la terra ja no és l'única font de riquesa. Quines conseqüències va suposar aquest fet a nivell social i polític?
4. Característiques de l'agricultura de l'Edat Moderna.
   
5. Causes d'una crisi de subsistències (procés d'una crisi econòmica en l'economia de l'A.R.)
   
6. Conseqüències d'una crisi agrícola en el s. XVII
7. Causes per les quals es troba poc desenvolupat el sector industrial en la I.M. d'Europa Occidental.
8. Factors que van contribuir al fet que l'economia de la E.M. estigués en transició
   
9. El desenvolupament del comerç va ser constant al llarg de la E.M. ¿quines repercussions va portar aquest fet en la societat de l'època?
10. A partir de la Baixa Edat Mitjana surgeixen aspectes capitalistes en l'economia europea que es desenvolupen  al llarg de l'Edat Moderna. Comenta'ls.
11. Conseqüències socials del desenvolupament del comerç colonial en  l'Europa de l'Edat Moderna.
12. a) Quin tipus d'economia tenia l'Europa Oriental a començaments del segle XVII?.
    b) Quin tipus de pagesos predominava?
    c) Hi havia comerç colonial?
    d) Hi havia mobilitat social?
    e) La noblesa era feudal?
13. Les anomenades Guerres de Religió estan motivades per causes religioses?. Raona la resposta i posa un exemple.
14. a)Defineix el sistema absolutista.
    b) Indica les bases socials i polítiques en què es recolza.
    c) quan sorgeix aquest sistema polític en la civilització europea?
    d) indica les causes que expliquen la seva implantació.
    e) Quan desapareix en la major part dels paises europeus?
    f) indica les causes que van contribuir a la seva desaparició.
    
15. El comerç colonial coneix un gran desenvolupament al llarg  del s.XVI   i  la política econòmica de l'Estat va contribuir-hi en gran manera. Explica las característiques del mercantilisme i justifica la afirmació anterior.
    
16. Comenta la noblesa cortesana (cronologia, membres, causes del sorgiment, conseqüències)
17. Per què en els estats protestants es perseguia als catòlics i en els estats catòlics es perseguia als protestants?.
18. Creus que hi havia separació entre església i Estat?. Raona la resposta.
19. Di el que se sàpigues sobre:   
    • Erasmo de Rotterdam
    • Calví
    • Enrique VIII Túdor
    • Carlos V   Habsburgo
    • Newton.
20. Fes un esquema en claus sobre la societat i el sistema polític a l'Edat Moderna.(En acabar pots consultar un possible model)
21. Observa la taula següent i comenta el significat de cada element: